tag:blogger.com,1999:blog-87912604870643488872011-07-08T10:11:57.736-07:00Xibirunoreply@blogger.comBlogger21100tag:blogger.com,1999:blog-8791260487064348887.post-90416893510222788302009-07-08T13:20:00.000-07:002009-07-08T13:46:38.917-07:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4fPQsBg6JH4/SlUBLD3YNFI/AAAAAAAAAAY/YpIUV6uwI2c/s1600-h/DSC04885.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4fPQsBg6JH4/SlUBLD3YNFI/AAAAAAAAAAY/YpIUV6uwI2c/s320/DSC04885.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5356188621354841170" border="0" /></a><br /><span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold;font-family:arial;" >El dia que vaig marxar</span></span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Jo em trobava en un prat, exactament al mateix lloc a on vaig <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_0">néixer</span> i ja estava farta de veure cada dia a les mateixes vaques pasturar. Les meves amigues ja amb prou feines deien res, sempre prenent el sol i mica en mica s'anaven quedant seques. Jo no <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1">m'havia</span>integrat mai amb elles, el meu color rosat no els hi agradava i només em dirigien la paraula per a fer burla del meu color. Bé, <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2">havia</span> <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_3">arribat</span> un punt que no podien riure de mi <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_4">perquè</span> amb prou feines podien obrir la boca.<br /><br />El cas es que jo no en tenia ganes de <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_5">quedar-me</span> tota la meva vida <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_6">allà</span>, morint mica en mica i em passava els dies somiant i somiant. El meu color rosat <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7">m'havia</span> permès <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_8">allargar-me</span> una mica més la vida i també la capacitat de pensar, de ser critica amb tot allò que m'envoltava. Jo tenia molt clar que volia veure món i estava clar que el món no em <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_9">vindria</span> a veure a mi!<br /><br />Un dia em vaig plantar i vaig decidir que no n'hi <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_10">havia</span> prou en somiar, <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11">ho havía</span> de provar i arriscar-me a fer aquests somnis realitat. Així va ser com vaig començar a idear un pla. Jo sabia que hi <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12">havia</span> una parella que tot sovint venien a <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_13">córrer</span> per el prat, venien amb un cotxe de color vermell i sempre s'estaven 30 minuts corrent per allà. Jo tenia tots els seus moviments <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14">completament</span> controlats i quan els vaig veure <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_15">aparèixer</span> em vaig posar en posició de combat!<br /><br />Mentre ells corrien jo em vaig anar acostant lentament al cotxe i ho vaig aconseguir!! em vaig posar a la part del darrere del cotxe sense que aquesta parella <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16">s'adonéssin</span>! Ells van pujar al cotxe i no es van adonar de la meva <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_17">presencia</span>... per el moment. I així es com va començar la meva aventura!!<br /></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8791260487064348887-9041689351022278830?l=historiasdeunacaca.blogspot.com' alt='' /></div>Xibirunoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8791260487064348887.post-49054987486205997462009-07-07T11:31:00.000-07:002009-07-07T11:51:00.725-07:00<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_4fPQsBg6JH4/SlOV7SlhjxI/AAAAAAAAAAM/Q_D5JmXor-8/s1600-h/DSC04895.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_4fPQsBg6JH4/SlOV7SlhjxI/AAAAAAAAAAM/Q_D5JmXor-8/s320/DSC04895.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355789227707698962" border="0" /></a><br /></div><span style="font-family: arial;font-size:85%;" >Hola!<br /><br />Em presento: Soc la Kaka i tinc 2 mesos de vida. Dic de vida perque fa dos mesos vaig sortir de l'indret en el que estava i he començat a viure la vida, de veritat!<br /><br />Com que soc tant feliç he decidit retre un homenatge a aquelles persones que em van descobrir i explicar en aquest blog totes aquelles aventures que vaig vivint.<br /><br />Espero no semblar agosarada, ni extranya i espero que tots els que llegeixin el blog disfrutin amb totes aquelles aventures que em van passant!</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8791260487064348887-4905498748620599746?l=historiasdeunacaca.blogspot.com' alt='' /></div>Xibirunoreply@blogger.com0