El dia que vaig marxar

Jo em trobava en un prat, exactament al mateix lloc a on vaig néixer i ja estava farta de veure cada dia a les mateixes vaques pasturar. Les meves amigues ja amb prou feines deien res, sempre prenent el sol i mica en mica s'anaven quedant seques. Jo no m'haviaintegrat mai amb elles, el meu color rosat no els hi agradava i només em dirigien la paraula per a fer burla del meu color. Bé, havia arribat un punt que no podien riure de mi perquè amb prou feines podien obrir la boca.

El cas es que jo no en tenia ganes de quedar-me tota la meva vida allà, morint mica en mica i em passava els dies somiant i somiant. El meu color rosat m'havia permès allargar-me una mica més la vida i també la capacitat de pensar, de ser critica amb tot allò que m'envoltava. Jo tenia molt clar que volia veure món i estava clar que el món no em vindria a veure a mi!

Un dia em vaig plantar i vaig decidir que no n'hi havia prou en somiar, ho havía de provar i arriscar-me a fer aquests somnis realitat. Així va ser com vaig començar a idear un pla. Jo sabia que hi havia una parella que tot sovint venien a córrer per el prat, venien amb un cotxe de color vermell i sempre s'estaven 30 minuts corrent per allà. Jo tenia tots els seus moviments completament controlats i quan els vaig veure aparèixer em vaig posar en posició de combat!

Mentre ells corrien jo em vaig anar acostant lentament al cotxe i ho vaig aconseguir!! em vaig posar a la part del darrere del cotxe sense que aquesta parella s'adonéssin! Ells van pujar al cotxe i no es van adonar de la meva presencia... per el moment. I així es com va començar la meva aventura!!